Els sistemes operatius, en la seva condició de capa programari que possibiliten i simplifica el maneig de la computadora, ocupen una sèrie de funcions bàsiques essencials per a la gestió de l'equip. Entre les més destacables, cadascuna exercida per un component intern (mòdul en nuclis monolítics i servidor en micronuclis), podem ressenyar les següents:
- Proporcionar més comoditat en l'ús d'un computador.
- Gestionar de manera eficient els recursos de l'equip, executant serveis per als processos (programes)
- Brindar una interfície a l'usuari, executant instruccions (comandaments).
- Permetre que els canvis deguts al desenvolupament del propi SOTA es puguin realitzar sense interferir amb els serveis que ja es prestaven (evolutivitat).
Un sistema operatiu ocupa 5 funcions bàsiques en l'operació d'un sistema informàtic: subministrament d'interfície a l'usuari, administració de recursos, administració d'arxius, administració de tasques i servei de suport i utilitats.
-A continuació s'exposen alguns dels criteris que de vegades s'empren per classificar els diferents sistemes operatius.
·Nom de processos que pot executar simultaniament. (Multiusuari: Sistemes operatius que permeten treballar amb múltiples usuaris a l'hora. Per exemple Unix, GNU, Linux o les versions de servidor de Windows.)·Nombre s'usuaris que poden treballar a la vegada (Monousuari: Sistemes operatius que només permeten treballar amb un usuari. En aquesta categoria podem diferenciar 2 tipus:
Sistema monousuari estricte: Quan el sistema operatiu no treballa amb el concepte d'usuari. Podríem dir que només existeix un usuari per defecte. Un exemple de sistema operatiu monousuari és MS-DOS.
Sistema monousuari en mode laxe': Per exemple, totes les versions de Windows (Windows 9x, ME, NT, XP, Vista...) permeten diferents usuaris però no de forma concurrent )
· Forma d'utilitzar recursos ( centralitzat )
No hay comentarios:
Publicar un comentario